Mur de so

El mur de so (en anglès: wall of sound, també conegut com a Spector Sound)^[1] és una tècnica de producció musical creada pel productor nord-americà Phil Spector dins la música pop/rock en Gold Star Studios durant els anys 60. La idea era explotar les possibilitats que ofereix un estudi de gravació, utilitzar el mateix estudi com si fos un instrument amb cambres de ressò i mitjançant l'afegit de diverses capes de so amb diversos instruments i/o veus, formant la sensació d'homogeneïtat que transmet una orquestra simfònica, i que sonés bé en les ràdios i màquines de discos de l'època... Va aconseguir els resultats desitjats amb l'ajuda de l'enginyer d'àudio Larry Levine i el conglomerat de músics d'estudi conegut com The Wrecking Crew.^[2]

Spector va reunir a grans grups de músics tocant alguns instruments que generalment no s'usen per tocar en conjunt (per exemple, guitarres elèctriques i acústiques), sovint duplicant i triplicant molts instruments tocats en el mateix to, capa per capa per donar la sensació d'un mur de so. A més, Spector va arreglar les cançons per a grans grups de músics tocant instruments, o afegint veus, tradicionalment associats amb orquestres, per exemple, violins o grans cors. El propi Spector va dir de la seva tècnica que era "un enfocament wagnerià del rock & roll: petites simfonies per als nens",^[3] referint-se al fet que aquest mètode de producció era com afegir la idea d'una orquestra de música clàssica com Wagner dins de la música pop/rock, la fusió de dos estils completament diferents.

És una tècnica que en aquella època va ser tendència, però actualment s'ha perdut en favor de música amb produccions més senzilles, és a dir, amb menys instruments i més silencis.